Llegiu al web de l'ICAC aquest butlletí i tots els altres

archeonea

Butlletí de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica

Setembre-octubre del 2011 • Número 11
 

Jornades sobre intervencions a la ciutat romana

És la participació de l'ICAC al primer fòrum del CEICS

 

CEICS

És els dies 9 i 10 de novembre, centrades en intervencions a la ciutat romana i el seu territori. L'ICAC pertany des del 2010 al Campus d'Excel·lència Internacional Catalunya Sud (CEICS), del qual n’és vicepresidenta la Dra. Isabel Rodà, directora de l’Institut.

 

“El temple romà de Tarragona era més llarg”

Acabada la segona i última campanya a la Catedral de Tarragona, entrevistem Josep M. Macias i Imma Teixell, directors de les excavacions amb Andreu Muñoz

 

Macias i Teixell

Què sabem de nou del temple d’August? Estem igual quant a cronologia però no quant a longitud. Tenim un temple romà més gran, més llarg del que ens feien pensar els sondejos geofísics. No és un daltabaix científic. Al contrari: quadra més amb les modulacions d’altres temples octàstils. Vaja. Però el balanç és positiu, tenint en compte que hem excavat només 60 m² en el que ha sobreviscut a la construcció de la catedral més gran de Catalunya.

 

"Confirmem la cronologia del monestir bizantí de l'illa de Cabrera"

Parlem amb Josep M. Puche, responsable de la documentació gràfica del jaciment

 

Josep Maria Puche

Heu trobat una cel·la del monestir? No en diem “cel·la”, perquè no sabem si s’hi dormia. Conté una pedra llisa que pot ser de molí de farina. És una estructura quadrangular tocant al monestir, amb la mateixa cronologia: des del segle V, època de dominació vàndala de les illes, fins al segle VII o VIII, època bizantina. Què us permet afirmar-ho? La ceràmica. Hem tingut la sort de trobar-hi vaixella fina de cronologia clara, procedent de la Mediterrània oriental i el nord d’Àfrica. Els monjos que hi vivien no eren una comunitat qualsevol!

 

“Sebes ens permet conèixer més el pas del primer ferro a l’ibèric antic”

Balanç de la campanya del 2011 al jaciment de Flix, amb els doctors Carme Belarte i Pau Olmos

 

Pau Olmos i Carme Belarte

Comencem per l’assentament ibèric. En teníem un coneixement superficial, però ara hem desbrossat una superfície important del vessant SO i hem vist que és una zona d’ocupació més extensa del que crèiem. No és una mera extensió del poblat més antic! Hi ha mínim cinc habitacions que podrien ser cinc cases. Què sembla més probable? Estem davant d’un moment de la protohistòria catalana poc conegut, el procés d’iberització. No hi sol haver continuïtat entre els assentaments de la primera edat del ferro i el període ibèric antic. Hi ha un buit en la recerca. Costa documentar-ho. Ho esteu fent. Sí, perquè la gràcia de Sebes és que hi ha continuïtat entre aquests dos períodes.

 

Presentació de tres novetats editorials

 

Llibres 2011

L'ICAC dóna a conèixer els últims llibres que ha publicat. El dijous 13 d'octubre es presenta La conquesta romana de Catalunya, de Jaume Noguera; el dimarts 25, Ager Tarraconensis 2. El poblament, dirigit per Marta  Prevosti i Josep Guitart, i el 8 de novembre és el dia de Capiteles tardorromanos y visigodos en la península ibérica (siglos IV-VIII d. C.), de Javier Á. Domingo..

 

“La coralitat articula l’espai de l’antiga Grècia”

El Dr. Jesús Carruesco exposa la seva intervenció a la universitat nord-americana de Yale

 

Jesús Carruesco

Posa’ns exemples d’espais articulats per cors. Les processons, en festes o rituals. Són cors acompanyats de música; bàsics per definir el mapa simbòlic del territori. Dibuixen eixos: per exemple, des d’una àgora (en grec, ‘aplec’) a un santuari fora ciutat. És la processó com a ritual cantat i pràctica repetida que uneix dos punts. El cor dóna significat al lloc! Sí. La paraula grega cor (chorós) està relacionada amb les que signifiquen ‘espai’ o ‘territori’ (chôros, chôra). En l’articulació de la polis és molt important la música, el moviment ritmat i ritualitzat. I també fa la funció d'aglutinar la comunitat i d’educar els joves.

 

L'Institut estudia un nou front de la pedrera romana del Mèdol

Té 100 metres de llarg i també podria ser romà

 

Mèdol - reportatge tv

Els incendis del 2010 van fer visibles parts desconegudes del jaciment. Aquest estiu l'ICAC n'ha fet l'alçat i la planimetria, i el pas següent és analitzar els blocs i les traces d'extracció d'aquesta pedrera de Tarragona per aclarir si la part nova també és d’època romana.

 

Aquesta informació és privada i confidencial, i està dirigida únicament al seu destinatari. Si no sou el destinatari original d’aquest missatge i malgrat tot heu pogut accedir a l’esmentada informació, si us plau elimineu aquest missatge. D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les vostres dades passaran a formar part d’un fitxer del qual és responsable l’ICAC i que està legalment inscrit en el Registre General de Protecció de Dades de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades, amb el nom Usuaris butlletins. Aquestes dades seran tractades amb confidencialitat i amb la finalitat d’informar sobre les activitats i notícies de l’Institut. L’ICAC ha adoptat les mesures de seguretat exigides d’acord amb el nivell de les dades i ha desenvolupat les mesures tècniques i organitzatives necessàries per evitar la pèrdua, alteració, ús inadequat o accessos no autoritzats. Per exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició adreceu-vos a l’ICAC per escrit (plaça d’en Rovellat s/n, 43003 Tarragona o info@icac.cat). Heu rebut aquest missatge perquè esteu subscrits a la llista de distribució de l’ICAC. Per donar-vos de baixa de les comunicacions electròniques de l'ICAC escriviu a info@icac.cat amb la paraula “Baixa” a l’assumpte.
ISSN: 2013-8490
Dipòsit Legal: T-500-2010

Icac